quimera: f. Creació imaginària que es pren per realitat.

Centre d'Iniciatives

La Quimera

c/ Verdi 28 baix dret
Vila de Gràcia
<M> Fontana, Joanic
info@laquimera.org
932173850

Cicle de cinema "Desencriptant el racisme: deconstruint Hollywood / deconstruint el documental comercial"

Captura Recerca Documental
Dijous 10 de Maig:
"Crash"
P. Haggis, 2005, 100'
Dijous 17 de Maig:
"Babel"
A. González Iñarritu, 2006, 140'
Diumenge 20 de Maig:
"Devil's Miner"
K. Davidson, R. Ladkani, 2005, 82'
Taller d'interpretació crítica dels films a càrrec d'Aida Sanchez.

"Crash", "Babel" i "Devil's Miner" formen part d'un cicle programat amb la intenció de debatre en quina perspectiva es situa cadascun d'aquests films respecte als continguts que tracten. Mentre que els dos primers són exemples de la producció de Hollywood actual, "Devil's Miner" ens serveix per parlar de les formes documentals que en tota Europa s'estan aliniant darrera de la idea d'arribar a una audiència més àmplia. El debat es plantejarà a partir de qüestions com si aquestes pel·lícules (re)presenten el món des d'una perspectiva etnocéntrica o no, si es poden entendre com una indagació sobre els conflictes racials o en certs aspectes mantenen un discurs que justifica del prejudici, si la forma d'abordar les històries personals que ens narren ens semblen prou contextualitzades en el marc de les relacions socio-polítiques com per no afavorir la naturalització de les probleàtiques socials o si narren en termes de racisme conflictes que són conseqüència de la desigualtat econòmica.
La proposta es visionar els films havent situat uns centres d'interès compartits a partir d'algunes preguntes i fixant-nos amb més atenció en determinades escenes per poder preparar el taller que tancarà el cicle.

Projeccions dijous a les 21h i diumenges a les 18h.

Organitza: Captura: Recerca Documental


CRASH

100 minuts, E.E.U.U, 2004

Director: Paul Haggis

Producció: Lions Gate Fil

Sinopsis de la pel.lícula presentada a la web oficial del film:

Aquest apasionant thriller urbà segueix la pista de l’encontre fugaç entre un grup de personatges que lluiten per superar les seves pors en la mesura en que entren de les vides dels de més: un detectiu de policia negre amb una mare drogadicta i un germà desaparegut, dos lladres de cotxes que teoritzen continuament sobre la societat, l’ocupat fiscal de districte i la seva irritable esposa, un veterà policia racista (que cuida del seu pare malalt) i que no agrada al seu jove i idealista company, un exitós director de televisió i la seva altiva espsa, un immigrant persa que compra un arma, un manyà hispà i la seva petita filla, etc. A la zona gris entre el blanc i el nebre, on tothom és víctima i agresor, tots colisionaran durant les pròximes 36 hores.

Declaracions del director:

“Però de fet la pel.lícula no parla en realitat de racisme o de classes socials, sinó de la por a l’extrany. Parla de com odiem ser jutjats i de com no veiem cap contradicció quan som nosaltres els qui jutjem. I també parla que molt sovint aquesta gent que hem jutjat ens sorpèn per bé o per mal. (...)”

Paul Haggis

Text de referència:

(...) Tenim així que el primer pas per poder fer recular el racisme, la xenofòbia i les tendències socials d'estigmatització de minories, consistiria en delatar els interessos que sovint utilitzen la distinció cultural, religiosa o fenotípica com a coartada. En efecte el racisme, la xenofòbia , l'estigmatització no són fenòmens que puguin ser considerats al marge de determintats sistemes d'acció i de representació socials. Són aquests contextos els que permeten reconèixer qualsevol ideologia d'exclusió com la conseqüència, que no l'origen, de les relacions entre sectors socials que són considerats o que es consideren ells mateixos incompatibles o antagònics, sent la seva funció la de racionalitzar a posteriori l'explotació, la marginació, l'expulsió, la violència o, senzillament, la negació que uns humans poden imposar a d'altres. (...)

(...) Un altíssim percentatge del que se'ns presenta com a enfrontaments racials, ètnics o identitaris són conseqüència directa de la relació inequitativa entre classes socials, es fa urgent distingir amb claredat entre unes diferències culturals que cal respectar i que es despleguen sobre un eix horitzontal, i unes desigualtats socials que, estructurant-se verticalment, condemnen àmplies capes de la població a patir carències inacceptables per tal de defensar-les. (...)*

*Cites de l'assaig “Diversitat Cultural i integració social”
Manuel Delgado, porfessor d'Antropologia de la Universitat de Barcelona

Eixos de discussió:

- Com se'ns presenta el policia interpetat de Mad Daemon i com se'ns desvela després, quina relació veus entre la caractertizació que se'ns fa del seu perfil psicològic i les accions que emprèn?

- Com queda retratada l'Administració Nord Americana ? Quin paper sembla fer respecte la comunitat negre? I la policia?

- Quins trets defineixen el personatge que al començament de la pel·lícula se'ns presenta comprant un arma amb la seva fila?

Escenes d'interès:

Trobada de l'investigador negre i el fiscal parlant sobre el tipus de crim; el moment en que el blanc li treu l'historial del seu germà a l'investigador negre.

La dona del fiscal parlant amb la dona que neteja casa seva.

Escena final on surt l'investigador negre amb la seva mare parlant a l'hospital.


THE DEVIL'S MINER

Traducció del títol: La Mina del Diable

Alemanya, EUA i Espanya, 82 minuts, 2005

Directors: Kief Davidson i Richard Ladkani

Producció: Urban Landscapes, La Mita Loca Film Production, Polar Star Films

Coproducció: Provobis Film, ARTE, BR, 3Sat, TVE, Latino Public Broadcastin

Sinopsis que la distribuidora local presenta de la pel.lícula:

Narra la història de Basilio Vargas, un noi de 14 anys i del seu germà Bernardino de 12. Ambdós treballen a les mines de plata de Cerro Rico, Bolívia. A través de la mirada dels nens, descobrim un món de miners, devots catòlics, que trenquen els seus vincles amb Déu quan entren a la muntanya.

Text de referència:

(...) En la relación con la (re)presentación que hace del otro, debemos destacar, lo primero de todo, que la presna aborda la “inmigración extracomunitaria” de una forma anecdótica en el marco de un tratamiento negativo, sensacionalista y exotizante de los paises de los que lo migrantes proceden. La prensa nos informa detallada y extensamente de las guerras, los golpes de estado, revueltas, conflictos armados, catàstrofes, epidemias, hambrunas... con lo que comcluye el retrato de estos países cuyos rasgos son casi exclusivamente el hambre, el analfabetismo, la sobrepoblación, los desastres naturales, la violencia y, por útlimo, la inestabilidad y arbitrariedad social y política. En esta caracaterización podemos observar, sin embargo, que no hace referencia alguna las causas e interrelación de los fenómenos, a la situación de dependencia y/o neocolonialismo en la que estos países se encuentran. De manera invariable al prensa asocia los conflictos y la situación económica y social de estos países al clima, a las rivalidades interétnicas o al nepotismo y corrupción de sus gobernantes, todo lo cual refunda en una primera torsión de una continua operación de naturalización; es decir, sus características y situaciones responderían exclusviamente a causas naturlaes; en absoluto sociales e históricas. De las culturas y de las formas de organización que caracterizan estos “países de orígen” la prensa da cuenta como curiosidades que normalmente, son presentadas bajo el signo del anacronismeo, y de la superchería, bajo el signo de la pre y de la irracionalidad. Los trata como países atrasados, como países que no habiendo accedido todavía a la modernidad siguen inmersos y bloquedaos en las cada vez más fagosas arenas de la tradición. De esta forma, uno de los filones fundamentales generador de reportajes perodísticos son las diferentes rutas o itinerarios que (re)presentan a estos países bajo la perspectiva casi exclusvia de lo pintoresco; es decir, la humanidad del país, por utilizar las palabras de Barthes, desaparece en provecho de sus monumentos y de sus tipos humanos. En suma, la prensa (re)presenta como “países subdesarrolados” que susceptibles exclusivamente de la ayuda internacional o de la visita turística, no pueden aportar sino el atractivo del exotismo o la inquietud de la catástrofe y el caos. (...) *

* Cita de l’article: “El cerco de papel... o los avatares de la construcción periodística del (anti)sujeto europeo.”
Enrique Santamaría , profesor de sociología de la educación de la Inversidad de Barcelona y miembro de la redacción de la entrevista Archipiélago.

Eixos de discussió:

- Quins fets esmenten al film explícitament com a causa de la situació dels personatges? Quins altres elements que poden estar en relació i creus que s’obvien?

- Quina visió de les persones que treballen a les mines de Potosí ens presenta? Que ens fa sentir i pensar respecte els seus protagonistes?

- La caracterització de les creences dels miners.

Escenes d’interés:

- Entrevista a Basilio.

- Conversa entre Basilio i el seu germà quan visiten al Tio, Basilio explica l’orígen del Tio i s’esmenta la colonització española.

- Els dos germans fent pintades a la mina.


BABEL

Méxic, EEUU, 142 minuts, 2006

Director: Alejandro González Iñarritu

Producció: Z Films, Anonymous Countent

Sinopsis de la pel.lícula presentada a la web oficial del film:

A Babel, un incident tràgic que succeix al Marroc, en el qual es veu implicada una parella estadunidens, desencadena una sèrie d’esdeveniments per quatre famílies a diferents països al llarg del món. Relacionats per les circumstàncies, però separats pel seu continent, cultura i idioma, cada personatge descobreix que, al final, és la família la que ofereux consol.

Declaracions del director:

“ Quan parlem de frontera, ens referim a ella solament com un lloc, en canvi de fer-ho com una idea. Jo crec que les veritables fronteres son aquelles que portem dins de noslatres mateixos”.

Alejandro González Iñárritu

Text de referència:

(...) Ahí donde durante los años sesenta hubo afirmaciones de la diversidad de capacidades de las razas humanas, ha surgido ahora una retórica de la inclusión y exclusión que enfatiza lo distintivo de la identidad, de las tradiciones y del patrimonio culturales entre grupos, y que asume la delimitaciónd e la cultura por el territorio. (...)

(...) Hay algo genuninamente distinto del racismo tradicional, en la estructura coneptual de de esta nueva doctrina, que tiene que ver con el sólo en apariencia anacrónico resurgir –en un mundo moderno y económicamente global- de una acentuación del sentido de la difernecia y la exclusividad culturales.(...)

(...) En este dicurso culturalista hay algo más que la idea de unas diferencias culturales esenciales e insalvables o un tipo de culturalismo biológico: la asunción de que las relaciones entre las diferentes culturas son por “naturaleza” hostiles y mutuamente destructivas porque el etnocentrismo es consustancial a la naturaleza humana. Por tanto las diferentes culturas deberían mantenerse separadas por su propio bien(...)

(...) Ya no existe una visión generalmente aceptada de las culturas como sistemas de valores y significados relativamente fijos e integrados. Pero la potencianción “posmoderna” de la conciencia de las complejidades culturales (...) contine una paradoja. (...) Presupone necesariamente la separación de las culturas y de sus delimitaciones.(...) Cuando resulta imposible un conocimiento sistemático de los ”otros” tan bueno como el de “nosotros mismos”, eso es porqué “nosotros” en igual medida que “ellos” estamos limitados por nuestra cultura. (...)

(...) En ningún momento quiero negar las diferentes formas de organización de vida y de los distintos sitemas de significado. No obstante, los humanos han estado siempre en movimiento y las culturas han demostrado ser fluidas y flexibles. El nuevo orden global, en el cual las fronteras antiguas y nuevas, en lugar de verse disminuidas, son cada vez más activas y excuyentes, plantea nuevas e importantes preguntas (...). En este sentido sería crucial que nos plantearamos en qué circusntancias la cultura deja de ser algo que necesitamos para convertirse en algo que nos impide ser. No es la diversidad cultural por si misma, sino los significados políticos, con unos contextos políticos determinados y unas relaciones determinadas, los que confieren diferencias culturales. Los pueblos tienden a atrincherarse y ha ahcerse culturalmente excluyentes en contextos en los que se da la dominación y el conflicto. Es la configuración de las estructuras y relaciones socio-políticas, tanto dentro del grupo como entre grupos, lo que activa las diferencias y configura las posibilidades ye imposibilidades de comunicación. (...)*

*Cites de l’article “Europa nuevas fronteras, nuevas retóricas de exclusión”
Verena Stolcke, profesora de antropología en la Universidad Autónoma de Barcelona

Algunes preguntes:

- Com queden caracteritzats els personatges principals de la família marroquina, la mexicana i la nordamricana?

- Quina és l’explicació que ens dóna el film de perquè succeixen els conflictes?

- A què creus que fa referència el títol “Babel”?

Esscenes d’interès:

- Escena telefònica en que l’home de la parella nord americana exigeix a la cuidadora mexicana que es quedi amb els seus fills tot i que tingui la boda.

- Presentació de la família marroquina: escena del nen marroquí mirant a la seva germaan i escena jugant a disparar.

- Escena amb el policia d’immigració i la cuidadora dels nens nord-americans.


THE DEVIL'S MINER

Traducció del títol: La Mina del Diable

Alemanya, EUA i Espanya, 82 minuts, 2005

Directors: Kief Davidson i Richard Ladkani

Producció: Urban Landscapes, La Mita Loca Film Production, Polar Star Films

Coproducció: Provobis Film, ARTE, BR, 3Sat, TVE, Latino Public Broadcastin

Sinopsis que la distribuidora local presenta de la pel.lícula:

Narra la història de Basilio Vargas, un noi de 14 anys i del seu germà Bernardino de 12. Ambdós treballen a les mines de plata de Cerro Rico, Bolívia. A través de la mirada dels nens, descobrim un món de miners, devots catòlics, que trenquen els seus vincles amb Déu quan entren a la muntanya.

Text de referència:

(...) En la relación con la (re)presentación que hace del otro, debemos destacar, lo primero de todo, que la presna aborda la “inmigración extracomunitaria” de una forma anecdótica en el marco de un tratamiento negativo, sensacionalista y exotizante de los paises de los que lo migrantes proceden. La prensa nos informa detallada y extensamente de las guerras, los golpes de estado, revueltas, conflictos armados, catàstrofes, epidemias, hambrunas... con lo que comcluye el retrato de estos países cuyos rasgos son casi exclusivamente el hambre, el analfabetismo, la sobrepoblación, los desastres naturales, la violencia y, por útlimo, la inestabilidad y arbitrariedad social y política. En esta caracaterización podemos observar, sin embargo, que no hace referencia alguna las causas e interrelación de los fenómenos, a la situación de dependencia y/o neocolonialismo en la que estos países se encuentran. De manera invariable al prensa asocia los conflictos y la situación económica y social de estos países al clima, a las rivalidades interétnicas o al nepotismo y corrupción de sus gobernantes, todo lo cual refunda en una primera torsión de una continua operación de naturalización; es decir, sus características y situaciones responderían exclusviamente a causas naturlaes; en absoluto sociales e históricas. De las culturas y de las formas de organización que caracterizan estos “países de orígen” la prensa da cuenta como curiosidades que normalmente, son presentadas bajo el signo del anacronismeo, y de la superchería, bajo el signo de la pre y de la irracionalidad. Los trata como países atrasados, como países que no habiendo accedido todavía a la modernidad siguen inmersos y bloquedaos en las cada vez más fagosas arenas de la tradición. De esta forma, uno de los filones fundamentales generador de reportajes perodísticos son las diferentes rutas o itinerarios que (re)presentan a estos países bajo la perspectiva casi exclusvia de lo pintoresco; es decir, la humanidad del país, por utilizar las palabras de Barthes, desaparece en provecho de sus monumentos y de sus tipos humanos. En suma, la prensa (re)presenta como “países subdesarrolados” que susceptibles exclusivamente de la ayuda internacional o de la visita turística, no pueden aportar sino el atractivo del exotismo o la inquietud de la catástrofe y el caos. (...) *

* Cita de l’article: “El cerco de papel... o los avatares de la construcción periodística del (anti)sujeto europeo.”
Enrique Santamaría , profesor de sociología de la educación de la Inversidad de Barcelona y miembro de la redacción de la entrevista Archipiélago.

Eixos de discussió:

- Quins fets esmenten al film explícitament com a causa de la situació dels personatges? Quins altres elements que poden estar en relació i creus que s’obvien?

- Quina visió de les persones que treballen a les mines de Potosí ens presenta? Que ens fa sentir i pensar respecte els seus protagonistes?

- La caracterització de les creences dels miners.

Escenes d’interés:

- Entrevista a Basilio.

- Conversa entre Basilio i el seu germà quan visiten al Tio, Basilio explica l’orígen del Tio i s’esmenta la colonització española.

- Els dos germans fent pintades a la mina.

amunt

properes activitats

altres cinema cursos jornades tallers xerrades

altres

cinema

cursos

jornades

tallers

xerrades

* pàgina allotjada en un servidor autogestionat

Valid XHTML 1.0 Strict Valid CSS! Nivel A de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI